Constructor de molins
Identificació
Nom propi de l'element
Constructor de molins
Altres denominacions
Moliner/a, reparador de molins
Tipus d'element
Fabricació de maquinària
Grup i/o comunitat
No era un gremi pròpiament establert, sinó que principalment eren fusters i/o ferrers d’arreu de l’illa; tot i que, segurament, la zona de major proliferació en la construcció de molins fou el Pla de Sant Jordi.
Idioma d'expressió / variant dialectal
Català/ mallorquí
Codi
IPCIM-1-004
Descripció breu
La construcció o reparació dels molins de vent d’extracció d’aigua.
Localització
Localització
Mallorca, Palma, Pla de Sant Jordi
Descripció de la localització / espai
Abans de la dessecació del Prat de Sant Jordi (actualment el Pla de Sant Jordi) l’any 1845 dirigida per Paul Bouvij, la zona era plena d’aiguamolls, estanys, basses, etc. I, a més, s’inundava de forma regular. Això provocava diferents problemes als habitants de la zona: insalubritat, dificultat en els desplaçaments i la impossibilitat de treballar la terra per al cultiu. A partir del dessecament, aquesta zona esdevindrà una gran extensió de cultiu que s’arribarà a conèixer com el rebost de Ciutat, ja que, amb els prop de 1.500 molins, la seva producció servia per abastir la població de tota la ciutat.
Amb l’arribada del turisme i la construcció de l’aeroport de Son Sant Joan i l’autopista es van deixant els oficis tradicionals en favor d’aquest sector, que esdevindrà el principal de tot el territori i provocarà grans canvis en el paisatge de la zona. L’abandonament en general de les tasques de cultiu i els avenços tecnològics propiciaran que els molins de la zona caiguin en desús i, així, n’augmenti l’estat de deteriorament i desaparició. Tot i així, avui en dia encara queden més de mil edificacions d’aquest tipus, tot i que, només un grup reduït, no superior a vint, estan en funcionament.
Georeferenciació
Datació
Data de realització
Tot l'any
Periodicitat
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat
Abans de la dessecació del Prat de Sant Jordi (actualment el Pla de Sant Jordi) l’any 1845 dirigida per Paul Bouvij, la zona era plena d’aiguamolls, estanys, basses, etc. I, a més, s’inundava de forma regular. Això provocava diferents problemes als habitants de la zona: insalubritat, dificultat en els desplaçaments i la impossibilitat de treballar la terra per al cultiu. A partir del dessecament, aquesta zona esdevindrà una gran extensió de cultiu que s’arribarà a conèixer com el rebost de Ciutat, ja que, amb els prop de 1.500 molins, la seva producció servia per abastir la població de tota la ciutat.
Amb l’arribada del turisme i la construcció de l’aeroport de Son Sant Joan i l’autopista es van deixant els oficis tradicionals en favor d’aquest sector, que esdevindrà el principal de tot el territori i provocarà grans canvis en el paisatge de la zona. L’abandonament en general de les tasques de cultiu i els avenços tecnològics propiciaran que els molins de la zona caiguin en desús i, així, n’augmenti l’estat de deteriorament i desaparició. Tot i així, avui en dia encara queden més de mil edificacions d’aquest tipus, tot i que, només un grup reduït, no superior a vint, estan en funcionament.
Descripció
Descripció general
Antigament, la feina de construcció d’un molí era cosa de fusters i ferrers, s’entenien entre dos taller per construir-lo. Però també es dedicaven a reparar-los o, millor dit, a «apedaçar-los», ja que el molí és una eina de treball, per tant, no es tenia massa mirament en com es feien les coses, l’únic important era que havien de funcionar. Actualment, com ens explica Miquel Ramis, la construcció de molins s’inicia a partir de dos elements preexistents: una torre i un cigonyal. D’aquest element se n’ha d’emprar un de ja existent, perquè aquest element és de fosa i actualment a Mallorca no hi ha foneries que ho puguin fer.
Abans de muntar el molí, es fan les peces per separat. És a dir, per un costat es construeix la roda i els elements que la componen (antenes, radis), per un altre costat, es fa la coa i es munta el caixó. Una vegada estan totes les peces enllestides es munta al mateix lloc on anirà el molí o bé a un taller i d’allà transportar-lo a la localització on anirà el molí.
Una vegada es repara el cigonyal, si escau, a continuació el primer que es munta és la roda. S’hi col·loquen les antenes, ajustant-les amb copets, per tal de centrar-les amb el cigonyal, ja que cada molí és diferent i també ho són les peces, i s’han d’anar ajustant. Una vegada s’han col·locat les antenes es munten els cercles, que en general es fan amb una màquina anomenada corbadora o, en cas de no tenir-ne, s’agafa un paller de seixanta, un tauló, un torn corbat i es va colpejant fins que agafi la forma corresponent. A continuació es col·loquen les pales (en el cas del molí de ramell els llistons de fusta), ajustant-les bé al molí. A cada pala o llistó se li fa una marca que assenyala el número que té dins del cercle perquè, una vegada es torni a desmuntar per després tornar-ho a muntar tot al lloc on s’ha d’instal·lar el molí, ja se sàpiga quina pala va a cada lloc. A les pales les marques varien en funció del constructor i solen ser, ens explica Miquel Ramis, punts o cops d’escarpra o, fins i tot, deixant la marca del número mateix. Les marques que són de cops solen acabar per desaparèixer amb el pas del temps, quan el material es rovella, per això a Miquel Ramis li agrada fer dues osques a la part superior de la pala, perquè, segons ell, això no desapareix. Pel que fa als llistons de fusta sempre es marquen amb números romans, segurament perquè en ser fusta és més fàcil deixar la marca d’aquests nombres, ja que són línies rectes, que no haver de fer la forma dels altres números.
Una vegada muntada la roda, es torna a desmuntar i es procedeix a pintar les pales, els colors de les quals aniran, en principi, en funció d’allò que el client demani. Tradicionalment, la combinació més habitual és blanc i blau, blanc i verd o blanc i vermell, però se poden trobar tot tipus de combinacions.
Tot seguit s’ha de fer el caixó i els braços. El caixó també s’ha d’ajustar al cigonyal, ja que en funció de la mida d’aquest també hi anirà la seva mida. Aquests elements poden ser de fusta o de ferro. Si són de fusta se poden fer tant de nord vell, com d’ullastre, com d’ametller. Si el caixó i els braços són de fusta, una vegada fets, simplement s’han d’encaixar les peces. Si són de ferro, en canvi, les peces s’han de soldar o foradar amb perns. Després falta per fabricar el balancí i la coa. En aquest punt, el material usat per construir aquestes dues peces l’ha de decidir el client i es poden fer d’avet o de nord vell (més bo, però més car). A continuació també es pinten aquestes peces seguint la gama cromàtica anterior.
Una vegada totes les peces ja estan construïdes, s’han de transportar cap al lloc on s’ha d’instal·lar el molí. Allà, es pot muntar o bé a terra i després amb la grua col·locar ja tot el molí o bé es pot anar muntant el molí directament a damunt la torre. Si es vol un molí que faci la tasca d’extracció d’aigua, una vegada muntant, s’haurà de fer i muntar el mecanisme que permetrà que el molí extregui l’aigua del pou, així com el safareig on s’acumula l’aigua que s’extreu. La dificultat d’aquesta tasca variarà en funció de l’estat en què es trobi el pou i les seves dimensions.
En el cas de la restauració de molins, primer es desmunta el molí, amb l’ajuda d’una grua per treure el caixó. Aquelles parts que estan en bon estat i funcionen se segueixen fent servir i s’arreglen o reemplacen aquelles que estan en molt mal estat o no funcionen correctament. En general, les peces de fusta necessiten canviar-se en la totalitat.
Roda: formada per dos cercles en els molins de pales i de vegades de tres en els de ramell. Hi ha un cercle exterior que és el cercle gran i un d’interior que seria el petit. Aquesta roda està dividida en diferents seccions (sis al molí de pales, vuit o deu en el de ramell) i cada secció està composta per dotze llistons de fusta per al molí de ramell i tres pales en el cas del molí de pales, que es poden retirar en funció del moment de l’any.
Cigonyal: element que permet la transformació del moviment rotatori de les pales o llistons en alternatiu de vaivé.
Balancí: peça de fusta col·locada en horitzontal i en paral·lel a la roda. Té corrioles a cada extrem, per poder-hi passar la cadena que connecta amb la coa.
Coarrí: taulons de menor volum en forma de triangle d’on se subjecta la cadena que va a la coa.
Coa: element format per tres pals situat a la part posterior del molí. El pal col·locat en horitzontal i que és el més llarg acaba amb forma de fletxa. La coa sol estar pintada de formes diferents, tradicionalment el constructor decidia la forma (seguint la forma de fletxa, pintant-hi un rombe a dins, etc.). Actualment ens han explicat que depèn del que vol el propietari del molí (també passa amb els colors de les pales).
Cadena: element que connecta, a través del coarrí, el balancí amb la coa, i s’empra per poder obrir i tancar la coa des de dins del molí.
Caixó: peça gran de fusta (normalment de nord vell) o de ferro que serveix de suport vertical del molí. Va col·locat dins de la torre i en funció de la base d’aquesta va col·locat a terra (base circular) o a un nivell intermedi (base quadrangular). Porta una peça anomenada ballador a la part inferior que permet que giri. A dins s’hi troben la biela (unida al cigonyal) i la tija (unida al pistó, que varia de mida en funció de la profunditat del pou).
Braços (popularment orelles): dues peces, generalment de fusta, col·locades a la part superior del caixó i connectades al cigonyal del molí.
Els molins de vent d’extracció d’aigua poden funcionar de dues formes diferents, en funció de com sigui el cupet. Al Pla de Sant Jordi, Miquel Ramis ens diu que en general sempre solen tenir cupet, per tant, funcionen com un circuit obert, això vol dir que l’aigua puja directament cap al cupet des d’on hi ha el pistó i d’allà desemboca per un canal cap al safareig.
Si el molí no tingués cupet i fos de circuit tancat només canviaria el fet que, en el moment d’extreure l’aigua, en comptes de passar directament al cupet, l’aigua pujaria per un tub i d’allà aniria directament al safareig.
Història i transformacions de l'element
Tot i que normalment s’havia dit que els primers molins de vent d’extracció foren instal·lats per Paul Bouvij, per ajudar amb la dessecació del Prat de Sant Jordi feta entre el 1845 i 1850, Rosselló Verger apuntà que abans d’això el prevere Rafel Oliver ja n’havia construït. Tot i així, admet que les proves documentals segueixen apuntant Paul Bouvij com el primer en instal·lar un molí, per dessecar el prat. Però els primers molins construïts per a l’extracció d’aigua, anomenats molins de graellat, eren similar als molins fariners, amb una torre de planta circular. Aquests molins disposaven de capell, congreny i antenada de sis o vuit pals. A més, portaven veles i s’havia d’orientar manualment amb una barra o timó.
A mitjan segle xix, s’introduiria el molí de ramell, invent que s’atribueix a un fuster anomenat Damià Reixac, i que seria el model que començaria a popularitzar la construcció de molins. La torre d’aquests molins ja es va començar a construir directament damunt del pou excavat del qual se’n faria l’extracció. Es van substituir les veles del molí per llistons de fusta, generalment fusta de nord, repartits en sectors de sis, vuit o deu, que coincideixe a l’eix i que s’obren i es tanquen. Aparegué també un element important com és la coa, construïda en perpendicular a la roda i que arriba fins al centre, que serveix per orientar la roda del molí cap al vent.
A la dècada de 1930, arriben els molins de ferro i es comencen a construir de forma massiva, ja que eren més resistents, en detriment dels molins de ramell que passaren a un segon pla. Aquest model és semblant al molí de ramell, però substitueix els elements de fusta per ferro, excepte el balancí, la coa i el coarrí, que continuaran fabricant-se en fusta; i en el cas del caixó unes vegades és de fusta i les altres de ferro.
Matèria primera
Ferro, Fusta
Processos i preparatius
1. Arreglar cigonyal existent.
2. Fer els cercles.
3. Fer les pales.
4. Muntar les antenes.
5. Muntar els cercles.
6. Muntar les pales i marcar-les.
7. Desmuntar-ho tot.
8. Pintar les pales.
9. Construir el caixó, ajustant-lo bé a la mida del cigonyal.
10. Fabricar i pintar el balancí i la coa.
11. Transportar-ho tot al lloc de la instal·lació.
12. Muntar tot el molí a terra.
13. Col·locar tot el molí damunt la torre amb la grua.
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
Molins d'extracció d'aigua
Distribució / consum
Els molins es feien servir per extreure aigua que després s’emprava per regar els camps de la propietat. Així mateix, el color dels molins servia també per ajudar a identificar a qui pertanyia aquell hort.
Actualment, els molins, bàsicament, tenen un ús estètic.
Ofici / coneixements tècnics
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
No hi ha indicis que facin creure que els constructors de molins esdevingueren mai un gremi, una cooperativa o cap agrupació d’aquesta mena. Això segurament sigui perquè la tasca de construcció de molins la solien fer fusters i/o ferrers, aquests històricament sí han format els seus propis gremis i agrupacions.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
Catàleg dels molins de vent d’extracció d’aigua de Palma, elaborat per la Unitat del Patrimoni Historicoindustrial del Consell de Mallorca, entre els anys 2004-2005 i revisat parcialment el 2017.
Ús i funció
Fabricació de molins d'extracció d'aigua
Precisions d'ús i funció
Participants / executants
Ferrers i/o fusters.
Salvaguarda
Transmissió
De pares a fills o bé de mestre a alumne.
Viablitat / Riscos
Pèrdua de la funció dels molins. Els avenços tecnològics han desenvolupat eines que fan la tasca dels molins de forma més senzilla, còmoda i econòmica.
Actualment, en general, només es conserven per motius estètics.
S’han intentat adaptar per fer altres funcions, com a productors d’energia elèctrica, però sense resultats positius.
Valoracio de l'individu / grup / comunitat
L’opinió majoritària és que cal trobar un ús als molins, per poder-ne garantir l’existència, ja sigui o bé intentant fomentar-ne la recuperació de l’ús tradicional (no gaire viable) o bé cercant-ne usos nous.
Alguna de les persones entrevistades opinava que s’hauria de permetre que entitats privades que ho proposassen usassin els molins com a suport publicitari, a canvi de pagar la restauració del molí, ja que aquesta i el manteniment del molí solen ser força costosos i moltes vegades inassolibles.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Protecció jurídicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic. Ajuntament de Palma, juny de 1998
Denominació: Molins de treure aigua del Pla de Sant Jordi, Protecció A2, Clau 85/02
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
Des del Consell de Mallorca, s’han desenvolupat les iniciatives següents:
- Dècada de 1990, gestió de l’Escola Taller Gabriel Rabassa, a través de la qual deu joves aprenen l’ofici de restaurar molins de vent d’extracció d’aigua.
- 1995 Conveni amb AENA per a la restauració dels molins de Can Reviu i d’altres al voltants de les terminals de l’aeroport.
- 2004 Aprovació del primer programa per a la restauració de les maquinàries dels molins de vent d’extracció d’aigua de Mallorca, adreçat als propietaris públics i privats.
- A partir del 2006 i fins a l’actualitat s’han aprovat diversos programes de restauració de béns del patrimoni historicoindustrial. Aquests programes inclouen tant la restauració arquitectònica com de la maquinària o els elements de producció d’aquests elements. Estan adreçats als propietaris públics i privats. El Consell de Mallorca es fa càrrec dels projectes, la direcció i l’execució de les obres mitjançant personal propi, mentre que els propietaris aporten els materials i altres despeses.
- Convocatòria de subvencions per a la restauració dels molins de vent d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi de Palma, pluriennal 2017-2019. Subvenció econòmica adreçada als propietaris privats dels molins de vent d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi, inclou la restauració de la torre, el safareig i la maquinària, inclosa la bomba.
A més de jornades, seminaris, visites guiades, etc., de caràcter local, també s’han organitzat dos congressos internacionals de molinologia, el primer l’any 2004 i el darrer l’any 2018.
Recursos documentals
La Huerta de Levante en Palma de Mallorca
Pla de Sant Jordi: història d'un poble. Capítol, els molins.
El Prat de Sant Jordi y su desecación. Separata del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, industria y Navegación de Palma de Mallorca, núm. 622.
Noticia del establecimiento de la comisión que en virtud de Real Orden está encargada de llevar á efecto el desagüe, disecación y cultivo del Prat de San Jordi sito en el término de esta ciudad.
De Re Agricola : Llibre de l'art del conró de Fontanet ; L'Orta de Ciutat ; Damián Reixach.
L'aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca
Molinos y norias
Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca.
Els molins de vent mallorquins
Els oficis de Sant Jordi
Molins de treure aigua: passat, present i futur.
Informació tècnica
Data de realització
23/1/2021
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
Helena Moreno Bauzà / David Albert Vázquez
Persona validadora
Aina R. Serrano Espases
Persones redactores de la fitxa
Helena Moreno Bauzà
Interpretació
Significació simbòlica
Els molins al Pla del Sant Jordi tenen una gran significació simbòlica. De ser el primer que veu qualcú quan arriba a l’illa en avió, a ser el símbol de la forma de vida tradicional mallorquina d’horts i de treball al camp. Els molins del Pla de Sant Jordi simbolitza també la identitat illenca que ha resistit l’embat del turisme i la globalització.
El Pla de Sant Jordi i els seus molins principalment han estat font d’inspiració per a artistes illencs.
Significació socioeconòmica
Avui en dia, els molins rarament es fan servir amb la finalitat que van ser construïts originalment, sinó que l’ús actual és estètic. L’ofici de constructor/reparador de molins està en risc de desaparèixer, ja que, per exemple, al Pla de Sant Jordi només hi queda Miquel Ramis.
Informació relacionada
-
Protecció jurídicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Descàrrega
Constructor de molins
Identificació
Nom propi de l'element
Altres denominacions
Tipus d'element
Constructor de molins
Moliner/a, reparador de molins
Fabricació de maquinària
Grup i/o comunitat
Idioma d'expressió / variant dialectal
Codi
No era un gremi pròpiament establert, sinó que principalment eren fusters i/o ferrers d’arreu de l’illa; tot i que, segurament, la zona de major proliferació en la construcció de molins fou el Pla de Sant Jordi.
Català/ mallorquí
IPCIM-1-004
Descripció breu
La construcció o reparació dels molins de vent d’extracció d’aigua.
Localització
Localització
Descripció de la localització / espai
Georeferenciació
Mallorca, Palma, Pla de Sant Jordi
Abans de la dessecació del Prat de Sant Jordi (actualment el Pla de Sant Jordi) l’any 1845 dirigida per Paul Bouvij, la zona era plena d’aiguamolls, estanys, basses, etc. I, a més, s’inundava de forma regular. Això provocava diferents problemes als habitants de la zona: insalubritat, dificultat en els desplaçaments i la impossibilitat de treballar la terra per al cultiu. A partir del dessecament, aquesta zona esdevindrà una gran extensió de cultiu que s’arribarà a conèixer com el rebost de Ciutat, ja que, amb els prop de 1.500 molins, la seva producció servia per abastir la població de tota la ciutat.
Amb l’arribada del turisme i la construcció de l’aeroport de Son Sant Joan i l’autopista es van deixant els oficis tradicionals en favor d’aquest sector, que esdevindrà el principal de tot el territori i provocarà grans canvis en el paisatge de la zona. L’abandonament en general de les tasques de cultiu i els avenços tecnològics propiciaran que els molins de la zona caiguin en desús i, així, n’augmenti l’estat de deteriorament i desaparició. Tot i així, avui en dia encara queden més de mil edificacions d’aquest tipus, tot i que, només un grup reduït, no superior a vint, estan en funcionament.
Datació
Data de realització
Periodicitat
Descripció de la data de realització / periodicitat
Tot l'any
Anual
Abans de la dessecació del Prat de Sant Jordi (actualment el Pla de Sant Jordi) l’any 1845 dirigida per Paul Bouvij, la zona era plena d’aiguamolls, estanys, basses, etc. I, a més, s’inundava de forma regular. Això provocava diferents problemes als habitants de la zona: insalubritat, dificultat en els desplaçaments i la impossibilitat de treballar la terra per al cultiu. A partir del dessecament, aquesta zona esdevindrà una gran extensió de cultiu que s’arribarà a conèixer com el rebost de Ciutat, ja que, amb els prop de 1.500 molins, la seva producció servia per abastir la població de tota la ciutat.
Amb l’arribada del turisme i la construcció de l’aeroport de Son Sant Joan i l’autopista es van deixant els oficis tradicionals en favor d’aquest sector, que esdevindrà el principal de tot el territori i provocarà grans canvis en el paisatge de la zona. L’abandonament en general de les tasques de cultiu i els avenços tecnològics propiciaran que els molins de la zona caiguin en desús i, així, n’augmenti l’estat de deteriorament i desaparició. Tot i així, avui en dia encara queden més de mil edificacions d’aquest tipus, tot i que, només un grup reduït, no superior a vint, estan en funcionament.
Descripció
Descripció general
Antigament, la feina de construcció d’un molí era cosa de fusters i ferrers, s’entenien entre dos taller per construir-lo. Però també es dedicaven a reparar-los o, millor dit, a «apedaçar-los», ja que el molí és una eina de treball, per tant, no es tenia massa mirament en com es feien les coses, l’únic important era que havien de funcionar. Actualment, com ens explica Miquel Ramis, la construcció de molins s’inicia a partir de dos elements preexistents: una torre i un cigonyal. D’aquest element se n’ha d’emprar un de ja existent, perquè aquest element és de fosa i actualment a Mallorca no hi ha foneries que ho puguin fer.
Abans de muntar el molí, es fan les peces per separat. És a dir, per un costat es construeix la roda i els elements que la componen (antenes, radis), per un altre costat, es fa la coa i es munta el caixó. Una vegada estan totes les peces enllestides es munta al mateix lloc on anirà el molí o bé a un taller i d’allà transportar-lo a la localització on anirà el molí.
Una vegada es repara el cigonyal, si escau, a continuació el primer que es munta és la roda. S’hi col·loquen les antenes, ajustant-les amb copets, per tal de centrar-les amb el cigonyal, ja que cada molí és diferent i també ho són les peces, i s’han d’anar ajustant. Una vegada s’han col·locat les antenes es munten els cercles, que en general es fan amb una màquina anomenada corbadora o, en cas de no tenir-ne, s’agafa un paller de seixanta, un tauló, un torn corbat i es va colpejant fins que agafi la forma corresponent. A continuació es col·loquen les pales (en el cas del molí de ramell els llistons de fusta), ajustant-les bé al molí. A cada pala o llistó se li fa una marca que assenyala el número que té dins del cercle perquè, una vegada es torni a desmuntar per després tornar-ho a muntar tot al lloc on s’ha d’instal·lar el molí, ja se sàpiga quina pala va a cada lloc. A les pales les marques varien en funció del constructor i solen ser, ens explica Miquel Ramis, punts o cops d’escarpra o, fins i tot, deixant la marca del número mateix. Les marques que són de cops solen acabar per desaparèixer amb el pas del temps, quan el material es rovella, per això a Miquel Ramis li agrada fer dues osques a la part superior de la pala, perquè, segons ell, això no desapareix. Pel que fa als llistons de fusta sempre es marquen amb números romans, segurament perquè en ser fusta és més fàcil deixar la marca d’aquests nombres, ja que són línies rectes, que no haver de fer la forma dels altres números.
Una vegada muntada la roda, es torna a desmuntar i es procedeix a pintar les pales, els colors de les quals aniran, en principi, en funció d’allò que el client demani. Tradicionalment, la combinació més habitual és blanc i blau, blanc i verd o blanc i vermell, però se poden trobar tot tipus de combinacions.
Tot seguit s’ha de fer el caixó i els braços. El caixó també s’ha d’ajustar al cigonyal, ja que en funció de la mida d’aquest també hi anirà la seva mida. Aquests elements poden ser de fusta o de ferro. Si són de fusta se poden fer tant de nord vell, com d’ullastre, com d’ametller. Si el caixó i els braços són de fusta, una vegada fets, simplement s’han d’encaixar les peces. Si són de ferro, en canvi, les peces s’han de soldar o foradar amb perns. Després falta per fabricar el balancí i la coa. En aquest punt, el material usat per construir aquestes dues peces l’ha de decidir el client i es poden fer d’avet o de nord vell (més bo, però més car). A continuació també es pinten aquestes peces seguint la gama cromàtica anterior.
Una vegada totes les peces ja estan construïdes, s’han de transportar cap al lloc on s’ha d’instal·lar el molí. Allà, es pot muntar o bé a terra i després amb la grua col·locar ja tot el molí o bé es pot anar muntant el molí directament a damunt la torre. Si es vol un molí que faci la tasca d’extracció d’aigua, una vegada muntant, s’haurà de fer i muntar el mecanisme que permetrà que el molí extregui l’aigua del pou, així com el safareig on s’acumula l’aigua que s’extreu. La dificultat d’aquesta tasca variarà en funció de l’estat en què es trobi el pou i les seves dimensions.
En el cas de la restauració de molins, primer es desmunta el molí, amb l’ajuda d’una grua per treure el caixó. Aquelles parts que estan en bon estat i funcionen se segueixen fent servir i s’arreglen o reemplacen aquelles que estan en molt mal estat o no funcionen correctament. En general, les peces de fusta necessiten canviar-se en la totalitat.
Roda: formada per dos cercles en els molins de pales i de vegades de tres en els de ramell. Hi ha un cercle exterior que és el cercle gran i un d’interior que seria el petit. Aquesta roda està dividida en diferents seccions (sis al molí de pales, vuit o deu en el de ramell) i cada secció està composta per dotze llistons de fusta per al molí de ramell i tres pales en el cas del molí de pales, que es poden retirar en funció del moment de l’any.
Cigonyal: element que permet la transformació del moviment rotatori de les pales o llistons en alternatiu de vaivé.
Balancí: peça de fusta col·locada en horitzontal i en paral·lel a la roda. Té corrioles a cada extrem, per poder-hi passar la cadena que connecta amb la coa.
Coarrí: taulons de menor volum en forma de triangle d’on se subjecta la cadena que va a la coa.
Coa: element format per tres pals situat a la part posterior del molí. El pal col·locat en horitzontal i que és el més llarg acaba amb forma de fletxa. La coa sol estar pintada de formes diferents, tradicionalment el constructor decidia la forma (seguint la forma de fletxa, pintant-hi un rombe a dins, etc.). Actualment ens han explicat que depèn del que vol el propietari del molí (també passa amb els colors de les pales).
Cadena: element que connecta, a través del coarrí, el balancí amb la coa, i s’empra per poder obrir i tancar la coa des de dins del molí.
Caixó: peça gran de fusta (normalment de nord vell) o de ferro que serveix de suport vertical del molí. Va col·locat dins de la torre i en funció de la base d’aquesta va col·locat a terra (base circular) o a un nivell intermedi (base quadrangular). Porta una peça anomenada ballador a la part inferior que permet que giri. A dins s’hi troben la biela (unida al cigonyal) i la tija (unida al pistó, que varia de mida en funció de la profunditat del pou).
Braços (popularment orelles): dues peces, generalment de fusta, col·locades a la part superior del caixó i connectades al cigonyal del molí.
Els molins de vent d’extracció d’aigua poden funcionar de dues formes diferents, en funció de com sigui el cupet. Al Pla de Sant Jordi, Miquel Ramis ens diu que en general sempre solen tenir cupet, per tant, funcionen com un circuit obert, això vol dir que l’aigua puja directament cap al cupet des d’on hi ha el pistó i d’allà desemboca per un canal cap al safareig.
Si el molí no tingués cupet i fos de circuit tancat només canviaria el fet que, en el moment d’extreure l’aigua, en comptes de passar directament al cupet, l’aigua pujaria per un tub i d’allà aniria directament al safareig.
Història i transformacions de l'element
Matèria primera
Processos i preparatius
Tot i que normalment s’havia dit que els primers molins de vent d’extracció foren instal·lats per Paul Bouvij, per ajudar amb la dessecació del Prat de Sant Jordi feta entre el 1845 i 1850, Rosselló Verger apuntà que abans d’això el prevere Rafel Oliver ja n’havia construït. Tot i així, admet que les proves documentals segueixen apuntant Paul Bouvij com el primer en instal·lar un molí, per dessecar el prat. Però els primers molins construïts per a l’extracció d’aigua, anomenats molins de graellat, eren similar als molins fariners, amb una torre de planta circular. Aquests molins disposaven de capell, congreny i antenada de sis o vuit pals. A més, portaven veles i s’havia d’orientar manualment amb una barra o timó.
A mitjan segle xix, s’introduiria el molí de ramell, invent que s’atribueix a un fuster anomenat Damià Reixac, i que seria el model que començaria a popularitzar la construcció de molins. La torre d’aquests molins ja es va començar a construir directament damunt del pou excavat del qual se’n faria l’extracció. Es van substituir les veles del molí per llistons de fusta, generalment fusta de nord, repartits en sectors de sis, vuit o deu, que coincideixe a l’eix i que s’obren i es tanquen. Aparegué també un element important com és la coa, construïda en perpendicular a la roda i que arriba fins al centre, que serveix per orientar la roda del molí cap al vent.
A la dècada de 1930, arriben els molins de ferro i es comencen a construir de forma massiva, ja que eren més resistents, en detriment dels molins de ramell que passaren a un segon pla. Aquest model és semblant al molí de ramell, però substitueix els elements de fusta per ferro, excepte el balancí, la coa i el coarrí, que continuaran fabricant-se en fusta; i en el cas del caixó unes vegades és de fusta i les altres de ferro.
Ferro, Fusta
1. Arreglar cigonyal existent.
2. Fer els cercles.
3. Fer les pales.
4. Muntar les antenes.
5. Muntar els cercles.
6. Muntar les pales i marcar-les.
7. Desmuntar-ho tot.
8. Pintar les pales.
9. Construir el caixó, ajustant-lo bé a la mida del cigonyal.
10. Fabricar i pintar el balancí i la coa.
11. Transportar-ho tot al lloc de la instal·lació.
12. Muntar tot el molí a terra.
13. Col·locar tot el molí damunt la torre amb la grua.
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
Distribució / consum
Ofici / coneixements tècnics
Molins d'extracció d'aigua
Els molins es feien servir per extreure aigua que després s’emprava per regar els camps de la propietat. Així mateix, el color dels molins servia també per ajudar a identificar a qui pertanyia aquell hort.
Actualment, els molins, bàsicament, tenen un ús estètic.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
No hi ha indicis que facin creure que els constructors de molins esdevingueren mai un gremi, una cooperativa o cap agrupació d’aquesta mena. Això segurament sigui perquè la tasca de construcció de molins la solien fer fusters i/o ferrers, aquests històricament sí han format els seus propis gremis i agrupacions.
Catàleg dels molins de vent d’extracció d’aigua de Palma, elaborat per la Unitat del Patrimoni Historicoindustrial del Consell de Mallorca, entre els anys 2004-2005 i revisat parcialment el 2017.
Ús i funció
Precisions d'ús i funció
Participants / executants
Fabricació de molins d'extracció d'aigua
Ferrers i/o fusters.
Salvaguarda
Transmissió
Viablitat / Riscos
Valoracio de l'individu / grup / comunitat
De pares a fills o bé de mestre a alumne.
Pèrdua de la funció dels molins. Els avenços tecnològics han desenvolupat eines que fan la tasca dels molins de forma més senzilla, còmoda i econòmica.
Actualment, en general, només es conserven per motius estètics.
S’han intentat adaptar per fer altres funcions, com a productors d’energia elèctrica, però sense resultats positius.
L’opinió majoritària és que cal trobar un ús als molins, per poder-ne garantir l’existència, ja sigui o bé intentant fomentar-ne la recuperació de l’ús tradicional (no gaire viable) o bé cercant-ne usos nous.
Alguna de les persones entrevistades opinava que s’hauria de permetre que entitats privades que ho proposassen usassin els molins com a suport publicitari, a canvi de pagar la restauració del molí, ja que aquesta i el manteniment del molí solen ser força costosos i moltes vegades inassolibles.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Protecció jurídicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic. Ajuntament de Palma, juny de 1998
Denominació: Molins de treure aigua del Pla de Sant Jordi, Protecció A2, Clau 85/02
Des del Consell de Mallorca, s’han desenvolupat les iniciatives següents:
- Dècada de 1990, gestió de l’Escola Taller Gabriel Rabassa, a través de la qual deu joves aprenen l’ofici de restaurar molins de vent d’extracció d’aigua.
- 1995 Conveni amb AENA per a la restauració dels molins de Can Reviu i d’altres al voltants de les terminals de l’aeroport.
- 2004 Aprovació del primer programa per a la restauració de les maquinàries dels molins de vent d’extracció d’aigua de Mallorca, adreçat als propietaris públics i privats.
- A partir del 2006 i fins a l’actualitat s’han aprovat diversos programes de restauració de béns del patrimoni historicoindustrial. Aquests programes inclouen tant la restauració arquitectònica com de la maquinària o els elements de producció d’aquests elements. Estan adreçats als propietaris públics i privats. El Consell de Mallorca es fa càrrec dels projectes, la direcció i l’execució de les obres mitjançant personal propi, mentre que els propietaris aporten els materials i altres despeses.
- Convocatòria de subvencions per a la restauració dels molins de vent d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi de Palma, pluriennal 2017-2019. Subvenció econòmica adreçada als propietaris privats dels molins de vent d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi, inclou la restauració de la torre, el safareig i la maquinària, inclosa la bomba.
A més de jornades, seminaris, visites guiades, etc., de caràcter local, també s’han organitzat dos congressos internacionals de molinologia, el primer l’any 2004 i el darrer l’any 2018.
Recursos documentals
La Huerta de Levante en Palma de Mallorca
Pla de Sant Jordi: història d'un poble. Capítol, els molins.
El Prat de Sant Jordi y su desecación. Separata del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, industria y Navegación de Palma de Mallorca, núm. 622.
Noticia del establecimiento de la comisión que en virtud de Real Orden está encargada de llevar á efecto el desagüe, disecación y cultivo del Prat de San Jordi sito en el término de esta ciudad.
De Re Agricola : Llibre de l'art del conró de Fontanet ; L'Orta de Ciutat ; Damián Reixach.
L'aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca
Molinos y norias
Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca.
Els molins de vent mallorquins
Els oficis de Sant Jordi
Molins de treure aigua: passat, present i futur.
Informació tècnica
Data de realització
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
23/1/2021
Helena Moreno Bauzà / David Albert Vázquez
Persona validadora
Persones redactores de la fitxa
Aina R. Serrano Espases
Helena Moreno Bauzà
Interpretació
Significació simbòlica
Significació socioeconòmica
Els molins al Pla del Sant Jordi tenen una gran significació simbòlica. De ser el primer que veu qualcú quan arriba a l’illa en avió, a ser el símbol de la forma de vida tradicional mallorquina d’horts i de treball al camp. Els molins del Pla de Sant Jordi simbolitza també la identitat illenca que ha resistit l’embat del turisme i la globalització.
El Pla de Sant Jordi i els seus molins principalment han estat font d’inspiració per a artistes illencs.
Avui en dia, els molins rarament es fan servir amb la finalitat que van ser construïts originalment, sinó que l’ús actual és estètic. L’ofici de constructor/reparador de molins està en risc de desaparèixer, ja que, per exemple, al Pla de Sant Jordi només hi queda Miquel Ramis.
Informació relacionada
-
Protecció jurídicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Descàrrega