Vaquer

Vaquer

Identificació

Nom propi de l'element
Vaquer
Altres denominacions
Ramader
Tipus d'element
Ramaderia, Lletera
Grup i/o comunitat

Idioma d'expressió / variant dialectal
Català/ mallorquí
Codi
IPCIM-1-003
Descripció breu
El vaquer, pastor de vaques, era normalment un treballador llogat als horts que tenia cura de les vaques, des de menar-les al bou i assistir el naixement dels vedellets fins a alimentar-les i munyir-les.

Localització

Localització
Mallorca, Palma, Pla de Sant Jordi
Descripció de la localització / espai
Antes de la desecación del Prat, hacia mediados del siglo XIX, era bastante común el uso de terrenos para la ganadería. Con el paso del tiempo y la especialización de la ganadería lechera, el Pla de Sant Jordi no sólo congregó numerosas vaquerías, sino que se levantaron en la zona dos importantes fábricas dedicadas al tratamiento, proceso y embotellamiento de la leche para su venta, fueron: la Industria Lechera de Mallorca (ILMA) y la Asociación General Agraria Mallorquina (AGAMA). La industria lechera impulsó, además, el cultivo masivo de la alfalfa, que era el principal forraje para alimentar a los animales.
Dicho cultivo no sólo contribuyó a diferenciar las áreas ganaderas de las hortícolas en el Pla, sino que ayudaba a delimitar la calidad del agua de un lugar a otro, ya que la salinización perjudica principalmente a unas plantaciones concretas, pero paradójicamente favorece la extensión de la alfalfa (por su resistencia). Suponía a su vez un cultivo que daba más beneficios económicamente hablando.
Georeferenciació

Datació

Data de realització
Tot l'any
Periodicitat
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat
Antes de la desecación del Prat, hacia mediados del siglo XIX, era bastante común el uso de terrenos para la ganadería. Con el paso del tiempo y la especialización de la ganadería lechera, el Pla de Sant Jordi no sólo congregó numerosas vaquerías, sino que se levantaron en la zona dos importantes fábricas dedicadas al tratamiento, proceso y embotellamiento de la leche para su venta, fueron: la Industria Lechera de Mallorca (ILMA) y la Asociación General Agraria Mallorquina (AGAMA). La industria lechera impulsó, además, el cultivo masivo de la alfalfa, que era el principal forraje para alimentar a los animales.
Dicho cultivo no sólo contribuyó a diferenciar las áreas ganaderas de las hortícolas en el Pla, sino que ayudaba a delimitar la calidad del agua de un lugar a otro, ya que la salinización perjudica principalmente a unas plantaciones concretas, pero paradójicamente favorece la extensión de la alfalfa (por su resistencia). Suponía a su vez un cultivo que daba más beneficios económicamente hablando.

Descripció

Descripció general
Habitualment, el vaquer munyia dues vegades al dia: el matí devers les set i l’horabaixa al voltant de les quatre. Per fer aquesta feina, el vaquer es rentava les mans i les ungles amb aigua calenta. Havia de tenir un horari fix i els animals havien de guardar una distància similar entre ells. No era gens recomanable munyir la vaca només una vegada i encara menys no fer-ho. Això és perquè la vaca, una vegada munyida, torna a produir llet i, quan se li omple la mamella, deixa de fer-ho; per això, és funció essencial del vaquer buidar els animals fins i tot tres vegades al dia, cada vuit hores (si aquest és el procediment). Així mateix, el munyiment es feia a fons, és a dir, el vaquer espremia fins que s’assegurava que havia tret de les mamelles tota la llet que la vaca havia produït des de la darrera munyida. El vaquer s’adonava deixant descansar una estona la vaca després de munyir-la per tornar a fer la maniobra i comprovar que l’havia buidada per complet.
No era recomanable recollir els primers dolls de llet. En aquesta feina també hi podien participar les dones adultes de la casa. Una vaca produeix devers 10 litres diaris de llet, tot i que les de races foranes, com la vaca frisona, originària d’Holanda, pot produir 20 litres diaris, o més. La producció de llet varia segons les circumstàncies de l’animal i, després del part, la secreció de llet augmenta fins al màxim. Des del segon mes, amb un menjar adequat, se cerca allargar la lactació fins al sisè o setè mes de la nova gestació i es dóna a l’animal un descans de dos o tres mesos, que són, habitualment, els mesos anteriors al part, quan la vaca deixa de segregar llet.
A més, temps enrere, en néixer el vedellet, el vaquer el llevava de devora la mare, la qual cosa li permetia munyir la vaca al màxim. Per al vedell nascut separaven la llet necessària, ja que si aquest quedava amb la mare no només es bevia la seva part, sinó que comportava que la vaca reduís la producció de llet a la necessària per alletar la cria. 
Les recomanacions perquè el ramat boví doni el màxim de llet (finalitat intrínseca de l’explotació ramadera) era alimentar-lo bé i protegir-lo dels canvis bruscs de temperatura (ni massa fred ni massa calor), etc.
La mecanització del munyiment comporta l’ús d’un aparell que s’enganxa a l’animal mitjançant una trinxa i connecta les denominades copes a les mamelles de la vaca, la qual cosa facilita la munyida i suposa poder munyir diversos animals a la vegada.
El ramat boví, originalment, també s’utilitzava per fer feines agrícoles o com a animals de càrrega o tir, tirant dels anomenats carros de parell, però amb el temps els bous varen cedir el pas als cavalls i als muls. Cal dir també que la producció massiva de llet va comportar suplantar el ramat oví per l’adquisició de vaques productores de llet i carn.
La simbiosi entre l’agricultura i la ramaderia era evident, relació que existia entre els cultius de pastura i els fems produïts pel ramat. L’horticultor del Pla era molt gelós d’utilitzar els fems obtinguts dels seus animals. A més, l’especialització del ramat lleter, acompanyat dels equins que s’utilitzaven per a les feines agrícoles, va comportar l’extensió del cultiu dels farratges, entre els quals al Pla de Sant Jordi va destacar l’alfals, cultiu que s’adapta a tota classe de sòls i aigües, i es converteix en una espècie pràcticament exclusiva del Pla a causa de la salinitat de l’aigua de reg. Segons els estudiosos, aquesta salinitat delimitava les zones amb preferència ramadera de les zones pròpiament hortícoles. Les vaques també s’alimentaven amb sorgo, col, remolatxa, veça, palla… sense descartar la figuera de moro o les panolles de blat de moro. Cal esmentar també la pallada, que era la palla que es mesclava amb segó i farina d’ordi o blat.
Els entrevistats opinen sovint de la criança d’animals per ser sacrificats a l’escorxador (sabem que, de tots els vedells, se’n conservava un per engreixar per norma general, la femella d’una vaca molt productora? i la resta es venia com més joves millors). El mateix pagès duia l’animal en un carro fins a l’escorxador, si bé existia la figura d’un intermediari, el denominat entrador, que centralitzava les compres i tenia l’exclusiva per introduir els animals a l’escorxador. 
Pel que fa a les vaqueries, era usual trobar-les com un annex de la casa de l’horticultor, junt amb les solls i els galliners. Als estables era corrent l’ús d’algues marines, la càrrega de iode de les quals ajudava a prevenir infeccions.
En un estudi sobre la municipalització de la llet publicat per l’Ajuntament de Palma l’any 1918, s’al·ludia a l’estat lamentable de les vaqueries del municipi: «la mayoría inmensa de vaquerías de este termino municipal adolecen de defectos tan importantes, que en muchas de ellas, las más rudimentarias nociones de la higiene son desconocidas: más parecen pocilgas que vaquerías; los ordeñadores en general no saben que es aseo y limpieza de manos, que con frecuencia tienen en contacto con materias infectas [...] Son en muchas las vaquerías su característica las telarañas inmundas y los excrementos del ganado con su olor nauseabundo son causas que influyen forzosamente en que la leche se contamine en su propio origen».
Història i transformacions de l'element
Les fonts parlen de l’explotació ramadera al Pla de Sant Jordi abans de la dessecació del Prat de mitjan segle xix. Era comú en aquest període veure grups de deu i dotze exemplars que s’alimentaven de pastura natural, és a dir, les vaques es deixaven en una certa llibertat controlada a indrets de molta pastura i, després, remugaven a l’estable. També  s’alimentaven amb el rebuig de l’hort i l’anomenada pallada: palla mesclada amb segó i farina d’ordi o blat. 
La vaca mallorquina era de pèl roig, corpulència mitjana i banyes molt gruixades, de rendiment lacti pràcticament nul i reticent a ser munyida. L’ús era únicament carni.
A final del segle xix i principi del xx, es varen introduir vaques des de Menorca i, poc després, ja es varen adquirir races provinents de Suïssa, Holanda i Bretanya, que ajudaren a millorar la ramaderia autòctona i, sobretot, la producció lletera, estimulada per la industrialització de la llet, que a principis del segle xx la consideraven una medicina, cercant la millora de la llet per a consum directe.
Segons l’extensió de l’explotació, la mitjana de vaques oscil·lava entre els quatre i quinze exemplars per parcel·la. 
Des del 1925, la gran demanda de llet i carn va fer augmentar les instal·lacions lleteres i formatgeres que absorbien tota la producció. 
L’augment del consum de carn i llet es consolida als anys 50 del segle XX, coincidint amb l’abastiment de pinso, l’increment del nombre d’animals, així com la rendibilitat. Rosselló Verger apunta que, en aquests anys, és quan s’inicia la ramaderia anomenada científica, amb l’atenció de les races i l’encreuament, l’entrada de pinsos composts i la lluita contra les malalties. 
L’expansió de la indústria lletera al Pla de Sant Jordi va propiciar la instal·lació cap al 1940 de la Indústria Lletera Mallorquina (ILMA) al Coll d’en Rabassa (relacionada amb la firma Nestlé), que recollia llet de tot Mallorca. 
El trust que va conformar la indústria lletera va suposar un obstacle per als interessos dels ramaders, els quals varen constituir una cooperativa lletera a Son Sunyer (domiciliada al carrer de Foners de Palma) l'any 1930, d’inicis prometedors, però que va caure presa del monopoli de preus establert per les indústries lleteres de la comarca. Les dades proporcionades per Rosselló Verger, de l’any 1958, parlen de 52.000 litres diaris per part d’ILMA, quan el consum de Palma arribava llavors als 25.000 litres al dia (el 1918 era només de 8.000 litres) i una quantitat similar a la Part Forana.
El 1958 es constituí l’Associació General Agrària Mallorquina (AGAMA), que va reunir els propietaris de les fàbriques i la cooperativa que representava els ramaders de Mallorca.
Les polítiques de la Unió Europea de devers els anys 80 del segle xx varen apostar per una reducció de la producció de la llet, la qual cosa va suposar un decreixement considerable de vaqueries, marcada per les quotes de producció i la retirada de subvencions. El 1990 AGAMA va entrar en suspensió de pagaments.
En l’estudi demogràfic de Grimalt, queda ben reflectit com el 1930 els agricultors i ramaders representaven un 89,17 % de la població activa i el 1980 ja passaven a representar el 26,58 %. Aquestes dades remarquen una transformació profunda que va rebre el cop de gràcia amb les polítiques de la UE sobre reducció de les vaqueries i la producció de llet, qüestió que va dur també a l’abandonament gradual de cultius.
A més, els experts varen considerar altres factors que varen influir en la ramaderia lletera del Pla i de Mallorca en general, com els preus baixos de la llet pagats per la indústria lletera, la salinització de les aigües del Pla (en referència als animals), els costs provocats per la insularitat a l’hora d’alimentar el ramat, el preu baix que es pagava pels vedells, així com la pressió de l’economia fonamentada en el turisme i la construcció en indrets que es dedicaven a activitats agropecuàries. 
A tot això, a principi del segle xxi, s’hi va afegir la necessitat d’ajustar els emplaçaments ramaders a la normativa de la Unió Europea en matèria de medi ambient, com és l’eliminació de fems i purines, mesura que ha de fer compatible les activitats ramaderes amb la preservació de l’entorn. Aquesta circumstància sembla no oferir rendibilitat davant la forta inversió que s’ha de fer per adequar les granges. Amb ramaders pràcticament jubilats i un panorama descoratjador del sector, es va fer imprescindible la intervenció de l’administració pública, si bé la reducció considerable i l’abandonament d’explotacions ramaderes va posar en dubte la necessitat d’aquests tipus d’ajudes al Pla de Sant Jordi.
En referència a la producció de llet, l’empresa Damm va adquirir AGAMA l’any 2017.
Matèria primera
Llet
Processos i preparatius
1. Alimentar la vaca preferiblement amb alfals. 
2. Mantenir la higiene de l’estable i dels animals.
2. Munyir la vaca.
3. Emmagatzemar llet al refrescador.
4. Recollir la llet per part dels lleters o el camió cisterna de la factoria.
5. Processar de la llet per consumir-la.
6. Vendre la llet. 

Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
Llet, Formatge
Distribució / consum
La llet, fins a final del segle xix, no trobava altra aplicació que el consum de lactants, malalts i convalescents. No era costum consumir la llet de manera directa i quasi tota s’emprava per fabricar formatge i mantega. 
Sobre la distribució de la llet, els testimonis entrevistats parlen dels lleters que, amb carro o camió, recollien diàriament la llet dels horts que el vaquer havia dipositat en gerres, lleteres o bidons a la vorera dels camins, en hores convingudes. També era habitual usar unes construccions senzilles, com a casetes, d’una única habitació amb un moll, anomenades popularment refrescadors, en les quals els pagesos dipositaven la llet per guardar-la en fresc (una sèrie de màquines que funcionaven amb electricitat voltava la llet perquè es conservàs fresca i evitar que tornàs agra primer i quallàs després) i que posteriorment era recollida i transportada fins a les fàbriques o centrals lleteres amb camions cisternes, on s’encarregaven d’homogeneïtzar, pasteuritzar i embotellar-la per a la venda. 
En un informe redactat per l’Ajuntament de Palma el 1918, es posava en dubte la qualitat del transport de la llet al municipi: «El transporte de la leche en esta ciudad se efectúa de una manera tan detestable que es frecuente ver como es traida en los mismos carros que sirven para la basura y en envases mal cerrados, lavados muchas veces con aguas pestilentes. Algunos ganaderos dejan los cántaros llenos de leche junto al portillo del predio, muy distante a veces de la casa, expuestos a sufrir las villanías de un malvado o las insensateces de un demente con grave riesgo para el consumidor». A continuació, la denominada Comissió Tècnica que signava el document exposava alguns remeis per millorar les condicions del transport i donava suport a la inspecció de la llet que s’entrega per ser venuda. 
El 1958 un pagès rebia tres pessetes per un litre de llet, la qual es venia al públic pràcticament pel doble, qüestió que referma el negoci rodó que era la indústria lletera, que s’encarregava d’una feina gens complexa d’extracció del greix i la nata.
Ofici / coneixements tècnics
Coneixements d’etologia o de comportament dels bovins. Manteniment de la higiene i valoració de races en la reproducció. Coneixements de pastura per dur el ramat al camp i tenir-ne cura mentre pasturen.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
Lletera: recipient de terrissa o de llauna, a manera d’olla amb coll llarg i tapadora, que serveix per tenir i transportar llet .
Ferrada: poal de fusta, amb grans cèrcols de ferro o de llautó, i més ample per la base que per la boca que s’utilitzava per transportar la llet acabada de munyir.
Màquina de munyir: aparell que s’enganxa a l’animal mitjançant una trinxa i connecta les denominades copes a les mamelles de la vaca. 
Mesurador: recipient que s’utilitza per mesurar la llet que s’ha munyit.
Bidó: recipient fondo de metall que serveix per posar i emmagatzemar llet.
Refrescador: caseta d’una única habitació que disposava de maquinària elèctrica que s’encarregava de moure la llet dipositada per evitar que tornàs agra. 
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
Els ramaders del Pla es varen constituir en la Cooperativa de Son Sunyer l'any 1930 per defensar els seus interessos davant l’abús patent de la indústria lletera. Amb els anys es varen unir als productors en el projecte d’AGAMA, fundat el 1958.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)

Ús i funció
Producció de llet, Elaboració de formatge
Precisions d'ús i funció

Participants / executants

Salvaguarda

Transmissió

Viablitat / Riscos

Valoracio de l'individu / grup / comunitat
La majoria de persones entrevistades veuen un futur incert des del punt de vista agrícola al Pla de Sant Jordi. Sobre el treball de vaquer i la indústria de la llet, ateses les circumstàncies dels darrers trenta anys, són bastant pessimistes.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat

Protecció jurídicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Les vaqueries del Pla de Sant Jordi s’ubiquen a àrees ANEI, AIA intensiva i SRG (PTM Mallorca).
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió

Recursos documentals

La Huerta de Levante en Palma de Mallorca
Pla de Sant Jordi: història d'un poble. Capítol, Economia.
Pla de Sant Jordi: història d'un poble. Capítol, el Prat.
De Re Agricola : Llibre de l'art del conró de Fontanet ; L'Orta de Ciutat ; Damián Reixach.
Habitatges tradicionals : característiques arquitectòniques, tipològiques i constructives dels habitatges en sòl rústic a Mallorca
Les Illes Balears. Mallorca, el sud i sud-est

Informació tècnica

Data de realització
10/1/2021
Actualitzacions de la fitxa

Persones investigadores
David Albert Vázquez
Persona validadora
Aina R. Serrano Espases
Persones redactores de la fitxa
David Albert Vázquez

Interpretació

Significació simbòlica

Significació socioeconòmica
Actualmente solo quedan vacas lecheras en la zona de es Molinar y una vaqueria en es Pil·larí.
Vaquer

Vaquer

Identificació

Nom propi de l'element
Altres denominacions
Tipus d'element
Vaquer
Ramader
Ramaderia, Lletera
Grup i/o comunitat
Idioma d'expressió / variant dialectal
Codi

Català/ mallorquí
IPCIM-1-003
Descripció breu
El vaquer, pastor de vaques, era normalment un treballador llogat als horts que tenia cura de les vaques, des de menar-les al bou i assistir el naixement dels vedellets fins a alimentar-les i munyir-les.

Localització

Localització
Descripció de la localització / espai
Georeferenciació
Mallorca, Palma, Pla de Sant Jordi
Antes de la desecación del Prat, hacia mediados del siglo XIX, era bastante común el uso de terrenos para la ganadería. Con el paso del tiempo y la especialización de la ganadería lechera, el Pla de Sant Jordi no sólo congregó numerosas vaquerías, sino que se levantaron en la zona dos importantes fábricas dedicadas al tratamiento, proceso y embotellamiento de la leche para su venta, fueron: la Industria Lechera de Mallorca (ILMA) y la Asociación General Agraria Mallorquina (AGAMA). La industria lechera impulsó, además, el cultivo masivo de la alfalfa, que era el principal forraje para alimentar a los animales.
Dicho cultivo no sólo contribuyó a diferenciar las áreas ganaderas de las hortícolas en el Pla, sino que ayudaba a delimitar la calidad del agua de un lugar a otro, ya que la salinización perjudica principalmente a unas plantaciones concretas, pero paradójicamente favorece la extensión de la alfalfa (por su resistencia). Suponía a su vez un cultivo que daba más beneficios económicamente hablando.

Datació

Data de realització
Periodicitat
Descripció de la data de realització / periodicitat
Tot l'any
Anual
Antes de la desecación del Prat, hacia mediados del siglo XIX, era bastante común el uso de terrenos para la ganadería. Con el paso del tiempo y la especialización de la ganadería lechera, el Pla de Sant Jordi no sólo congregó numerosas vaquerías, sino que se levantaron en la zona dos importantes fábricas dedicadas al tratamiento, proceso y embotellamiento de la leche para su venta, fueron: la Industria Lechera de Mallorca (ILMA) y la Asociación General Agraria Mallorquina (AGAMA). La industria lechera impulsó, además, el cultivo masivo de la alfalfa, que era el principal forraje para alimentar a los animales.
Dicho cultivo no sólo contribuyó a diferenciar las áreas ganaderas de las hortícolas en el Pla, sino que ayudaba a delimitar la calidad del agua de un lugar a otro, ya que la salinización perjudica principalmente a unas plantaciones concretas, pero paradójicamente favorece la extensión de la alfalfa (por su resistencia). Suponía a su vez un cultivo que daba más beneficios económicamente hablando.

Descripció

Descripció general
Habitualment, el vaquer munyia dues vegades al dia: el matí devers les set i l’horabaixa al voltant de les quatre. Per fer aquesta feina, el vaquer es rentava les mans i les ungles amb aigua calenta. Havia de tenir un horari fix i els animals havien de guardar una distància similar entre ells. No era gens recomanable munyir la vaca només una vegada i encara menys no fer-ho. Això és perquè la vaca, una vegada munyida, torna a produir llet i, quan se li omple la mamella, deixa de fer-ho; per això, és funció essencial del vaquer buidar els animals fins i tot tres vegades al dia, cada vuit hores (si aquest és el procediment). Així mateix, el munyiment es feia a fons, és a dir, el vaquer espremia fins que s’assegurava que havia tret de les mamelles tota la llet que la vaca havia produït des de la darrera munyida. El vaquer s’adonava deixant descansar una estona la vaca després de munyir-la per tornar a fer la maniobra i comprovar que l’havia buidada per complet.
No era recomanable recollir els primers dolls de llet. En aquesta feina també hi podien participar les dones adultes de la casa. Una vaca produeix devers 10 litres diaris de llet, tot i que les de races foranes, com la vaca frisona, originària d’Holanda, pot produir 20 litres diaris, o més. La producció de llet varia segons les circumstàncies de l’animal i, després del part, la secreció de llet augmenta fins al màxim. Des del segon mes, amb un menjar adequat, se cerca allargar la lactació fins al sisè o setè mes de la nova gestació i es dóna a l’animal un descans de dos o tres mesos, que són, habitualment, els mesos anteriors al part, quan la vaca deixa de segregar llet.
A més, temps enrere, en néixer el vedellet, el vaquer el llevava de devora la mare, la qual cosa li permetia munyir la vaca al màxim. Per al vedell nascut separaven la llet necessària, ja que si aquest quedava amb la mare no només es bevia la seva part, sinó que comportava que la vaca reduís la producció de llet a la necessària per alletar la cria. 
Les recomanacions perquè el ramat boví doni el màxim de llet (finalitat intrínseca de l’explotació ramadera) era alimentar-lo bé i protegir-lo dels canvis bruscs de temperatura (ni massa fred ni massa calor), etc.
La mecanització del munyiment comporta l’ús d’un aparell que s’enganxa a l’animal mitjançant una trinxa i connecta les denominades copes a les mamelles de la vaca, la qual cosa facilita la munyida i suposa poder munyir diversos animals a la vegada.
El ramat boví, originalment, també s’utilitzava per fer feines agrícoles o com a animals de càrrega o tir, tirant dels anomenats carros de parell, però amb el temps els bous varen cedir el pas als cavalls i als muls. Cal dir també que la producció massiva de llet va comportar suplantar el ramat oví per l’adquisició de vaques productores de llet i carn.
La simbiosi entre l’agricultura i la ramaderia era evident, relació que existia entre els cultius de pastura i els fems produïts pel ramat. L’horticultor del Pla era molt gelós d’utilitzar els fems obtinguts dels seus animals. A més, l’especialització del ramat lleter, acompanyat dels equins que s’utilitzaven per a les feines agrícoles, va comportar l’extensió del cultiu dels farratges, entre els quals al Pla de Sant Jordi va destacar l’alfals, cultiu que s’adapta a tota classe de sòls i aigües, i es converteix en una espècie pràcticament exclusiva del Pla a causa de la salinitat de l’aigua de reg. Segons els estudiosos, aquesta salinitat delimitava les zones amb preferència ramadera de les zones pròpiament hortícoles. Les vaques també s’alimentaven amb sorgo, col, remolatxa, veça, palla… sense descartar la figuera de moro o les panolles de blat de moro. Cal esmentar també la pallada, que era la palla que es mesclava amb segó i farina d’ordi o blat.
Els entrevistats opinen sovint de la criança d’animals per ser sacrificats a l’escorxador (sabem que, de tots els vedells, se’n conservava un per engreixar per norma general, la femella d’una vaca molt productora? i la resta es venia com més joves millors). El mateix pagès duia l’animal en un carro fins a l’escorxador, si bé existia la figura d’un intermediari, el denominat entrador, que centralitzava les compres i tenia l’exclusiva per introduir els animals a l’escorxador. 
Pel que fa a les vaqueries, era usual trobar-les com un annex de la casa de l’horticultor, junt amb les solls i els galliners. Als estables era corrent l’ús d’algues marines, la càrrega de iode de les quals ajudava a prevenir infeccions.
En un estudi sobre la municipalització de la llet publicat per l’Ajuntament de Palma l’any 1918, s’al·ludia a l’estat lamentable de les vaqueries del municipi: «la mayoría inmensa de vaquerías de este termino municipal adolecen de defectos tan importantes, que en muchas de ellas, las más rudimentarias nociones de la higiene son desconocidas: más parecen pocilgas que vaquerías; los ordeñadores en general no saben que es aseo y limpieza de manos, que con frecuencia tienen en contacto con materias infectas [...] Son en muchas las vaquerías su característica las telarañas inmundas y los excrementos del ganado con su olor nauseabundo son causas que influyen forzosamente en que la leche se contamine en su propio origen».
Història i transformacions de l'element
Matèria primera
Processos i preparatius
Les fonts parlen de l’explotació ramadera al Pla de Sant Jordi abans de la dessecació del Prat de mitjan segle xix. Era comú en aquest període veure grups de deu i dotze exemplars que s’alimentaven de pastura natural, és a dir, les vaques es deixaven en una certa llibertat controlada a indrets de molta pastura i, després, remugaven a l’estable. També  s’alimentaven amb el rebuig de l’hort i l’anomenada pallada: palla mesclada amb segó i farina d’ordi o blat. 
La vaca mallorquina era de pèl roig, corpulència mitjana i banyes molt gruixades, de rendiment lacti pràcticament nul i reticent a ser munyida. L’ús era únicament carni.
A final del segle xix i principi del xx, es varen introduir vaques des de Menorca i, poc després, ja es varen adquirir races provinents de Suïssa, Holanda i Bretanya, que ajudaren a millorar la ramaderia autòctona i, sobretot, la producció lletera, estimulada per la industrialització de la llet, que a principis del segle xx la consideraven una medicina, cercant la millora de la llet per a consum directe.
Segons l’extensió de l’explotació, la mitjana de vaques oscil·lava entre els quatre i quinze exemplars per parcel·la. 
Des del 1925, la gran demanda de llet i carn va fer augmentar les instal·lacions lleteres i formatgeres que absorbien tota la producció. 
L’augment del consum de carn i llet es consolida als anys 50 del segle XX, coincidint amb l’abastiment de pinso, l’increment del nombre d’animals, així com la rendibilitat. Rosselló Verger apunta que, en aquests anys, és quan s’inicia la ramaderia anomenada científica, amb l’atenció de les races i l’encreuament, l’entrada de pinsos composts i la lluita contra les malalties. 
L’expansió de la indústria lletera al Pla de Sant Jordi va propiciar la instal·lació cap al 1940 de la Indústria Lletera Mallorquina (ILMA) al Coll d’en Rabassa (relacionada amb la firma Nestlé), que recollia llet de tot Mallorca. 
El trust que va conformar la indústria lletera va suposar un obstacle per als interessos dels ramaders, els quals varen constituir una cooperativa lletera a Son Sunyer (domiciliada al carrer de Foners de Palma) l'any 1930, d’inicis prometedors, però que va caure presa del monopoli de preus establert per les indústries lleteres de la comarca. Les dades proporcionades per Rosselló Verger, de l’any 1958, parlen de 52.000 litres diaris per part d’ILMA, quan el consum de Palma arribava llavors als 25.000 litres al dia (el 1918 era només de 8.000 litres) i una quantitat similar a la Part Forana.
El 1958 es constituí l’Associació General Agrària Mallorquina (AGAMA), que va reunir els propietaris de les fàbriques i la cooperativa que representava els ramaders de Mallorca.
Les polítiques de la Unió Europea de devers els anys 80 del segle xx varen apostar per una reducció de la producció de la llet, la qual cosa va suposar un decreixement considerable de vaqueries, marcada per les quotes de producció i la retirada de subvencions. El 1990 AGAMA va entrar en suspensió de pagaments.
En l’estudi demogràfic de Grimalt, queda ben reflectit com el 1930 els agricultors i ramaders representaven un 89,17 % de la població activa i el 1980 ja passaven a representar el 26,58 %. Aquestes dades remarquen una transformació profunda que va rebre el cop de gràcia amb les polítiques de la UE sobre reducció de les vaqueries i la producció de llet, qüestió que va dur també a l’abandonament gradual de cultius.
A més, els experts varen considerar altres factors que varen influir en la ramaderia lletera del Pla i de Mallorca en general, com els preus baixos de la llet pagats per la indústria lletera, la salinització de les aigües del Pla (en referència als animals), els costs provocats per la insularitat a l’hora d’alimentar el ramat, el preu baix que es pagava pels vedells, així com la pressió de l’economia fonamentada en el turisme i la construcció en indrets que es dedicaven a activitats agropecuàries. 
A tot això, a principi del segle xxi, s’hi va afegir la necessitat d’ajustar els emplaçaments ramaders a la normativa de la Unió Europea en matèria de medi ambient, com és l’eliminació de fems i purines, mesura que ha de fer compatible les activitats ramaderes amb la preservació de l’entorn. Aquesta circumstància sembla no oferir rendibilitat davant la forta inversió que s’ha de fer per adequar les granges. Amb ramaders pràcticament jubilats i un panorama descoratjador del sector, es va fer imprescindible la intervenció de l’administració pública, si bé la reducció considerable i l’abandonament d’explotacions ramaderes va posar en dubte la necessitat d’aquests tipus d’ajudes al Pla de Sant Jordi.
En referència a la producció de llet, l’empresa Damm va adquirir AGAMA l’any 2017.
Llet
1. Alimentar la vaca preferiblement amb alfals. 
2. Mantenir la higiene de l’estable i dels animals.
2. Munyir la vaca.
3. Emmagatzemar llet al refrescador.
4. Recollir la llet per part dels lleters o el camió cisterna de la factoria.
5. Processar de la llet per consumir-la.
6. Vendre la llet. 

Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
Distribució / consum
Ofici / coneixements tècnics
Llet, Formatge
La llet, fins a final del segle xix, no trobava altra aplicació que el consum de lactants, malalts i convalescents. No era costum consumir la llet de manera directa i quasi tota s’emprava per fabricar formatge i mantega. 
Sobre la distribució de la llet, els testimonis entrevistats parlen dels lleters que, amb carro o camió, recollien diàriament la llet dels horts que el vaquer havia dipositat en gerres, lleteres o bidons a la vorera dels camins, en hores convingudes. També era habitual usar unes construccions senzilles, com a casetes, d’una única habitació amb un moll, anomenades popularment refrescadors, en les quals els pagesos dipositaven la llet per guardar-la en fresc (una sèrie de màquines que funcionaven amb electricitat voltava la llet perquè es conservàs fresca i evitar que tornàs agra primer i quallàs després) i que posteriorment era recollida i transportada fins a les fàbriques o centrals lleteres amb camions cisternes, on s’encarregaven d’homogeneïtzar, pasteuritzar i embotellar-la per a la venda. 
En un informe redactat per l’Ajuntament de Palma el 1918, es posava en dubte la qualitat del transport de la llet al municipi: «El transporte de la leche en esta ciudad se efectúa de una manera tan detestable que es frecuente ver como es traida en los mismos carros que sirven para la basura y en envases mal cerrados, lavados muchas veces con aguas pestilentes. Algunos ganaderos dejan los cántaros llenos de leche junto al portillo del predio, muy distante a veces de la casa, expuestos a sufrir las villanías de un malvado o las insensateces de un demente con grave riesgo para el consumidor». A continuació, la denominada Comissió Tècnica que signava el document exposava alguns remeis per millorar les condicions del transport i donava suport a la inspecció de la llet que s’entrega per ser venuda. 
El 1958 un pagès rebia tres pessetes per un litre de llet, la qual es venia al públic pràcticament pel doble, qüestió que referma el negoci rodó que era la indústria lletera, que s’encarregava d’una feina gens complexa d’extracció del greix i la nata.
Coneixements d’etologia o de comportament dels bovins. Manteniment de la higiene i valoració de races en la reproducció. Coneixements de pastura per dur el ramat al camp i tenir-ne cura mentre pasturen.

Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
Lletera: recipient de terrissa o de llauna, a manera d’olla amb coll llarg i tapadora, que serveix per tenir i transportar llet .
Ferrada: poal de fusta, amb grans cèrcols de ferro o de llautó, i més ample per la base que per la boca que s’utilitzava per transportar la llet acabada de munyir.
Màquina de munyir: aparell que s’enganxa a l’animal mitjançant una trinxa i connecta les denominades copes a les mamelles de la vaca. 
Mesurador: recipient que s’utilitza per mesurar la llet que s’ha munyit.
Bidó: recipient fondo de metall que serveix per posar i emmagatzemar llet.
Refrescador: caseta d’una única habitació que disposava de maquinària elèctrica que s’encarregava de moure la llet dipositada per evitar que tornàs agra. 
Els ramaders del Pla es varen constituir en la Cooperativa de Son Sunyer l'any 1930 per defensar els seus interessos davant l’abús patent de la indústria lletera. Amb els anys es varen unir als productors en el projecte d’AGAMA, fundat el 1958.

Ús i funció
Precisions d'ús i funció
Participants / executants
Producció de llet, Elaboració de formatge


Salvaguarda

Transmissió
Viablitat / Riscos
Valoracio de l'individu / grup / comunitat


La majoria de persones entrevistades veuen un futur incert des del punt de vista agrícola al Pla de Sant Jordi. Sobre el treball de vaquer i la indústria de la llet, ateses les circumstàncies dels darrers trenta anys, són bastant pessimistes.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Protecció jurídicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió

Les vaqueries del Pla de Sant Jordi s’ubiquen a àrees ANEI, AIA intensiva i SRG (PTM Mallorca).

Recursos documentals

La Huerta de Levante en Palma de Mallorca
Pla de Sant Jordi: història d'un poble. Capítol, Economia.
Pla de Sant Jordi: història d'un poble. Capítol, el Prat.
 
De Re Agricola : Llibre de l'art del conró de Fontanet ; L'Orta de Ciutat ; Damián Reixach.
Habitatges tradicionals : característiques arquitectòniques, tipològiques i constructives dels habitatges en sòl rústic a Mallorca
Les Illes Balears. Mallorca, el sud i sud-est

Informació tècnica

Data de realització
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
10/1/2021

David Albert Vázquez
Persona validadora
Persones redactores de la fitxa
Aina R. Serrano Espases
David Albert Vázquez

Interpretació

Significació simbòlica
Significació socioeconòmica

Actualmente solo quedan vacas lecheras en la zona de es Molinar y una vaqueria en es Pil·larí.